cat | eng


Cesc unplugged

Perico Pastor

Com un músic de rock tocant uns blues per a quatre amics sense amplificació, Cesc ens ha deixat aquests gargots, gargotíssims, en una carpeta fins ara inèdita que porta per títol "Per un futur llibre de les expressions"... Cesc per ell mateix: ni diaris, ni amics, ni familia. Cesc davant del gargot, sense buscar l'acudit ni el missatge. Cesc lliure de Cesc, del personatge que els seus personatges han anat creant: modest, educat, defensor de l'home del carrer, dels gossets petaners, irònic amb els capellans, sarcàstic amb els uniformats: Cesc cabrejat (punyeta de cordons!), violent (violació), autoritari (fora d'aquí!), lúbric (que bona que està!), tendre (amor de pare)... Cesc intentant arribar als límits del dibuix: ¿quina és la mínima línia que em donarà un home emprenyat, una dona contenta, un nen feliç? Cesc no arribant mai als límits: qualsevol guixot seu sembla plantar el personatge, definir el moviment just, suggerir una biografia, una història... Cesc que no deixa mai la ploma, atrapant els detalls més insignificants de la vida diària de qualsevol i transformant-los en símbols que emmirallen la vida de tothom... Però també Cesc buscant evadir-se de Cesc, preguntant-se sempre per què aquesta ziga-zaga vol dir boca, aquests dos puntets volen dir ulls que diuen por, pena, joia... Cesc sublim en la parella de dibuixets de l'home agafat a la cadena del vàter, pantalons mal cordats, cigala al vent, contemplant atentament el fruit dels seus esforços abans d'engegar-lo canonada avall. Dic sublim, i no exagero: s'ha de ser tan bon artista i tan bona persona com era en Cesc, tan conscient del que ens fa humans (the milk of human kindness, que deia Shakespeare), perquè aquest drama íntim, fàcil argument de burla grollera i de menyspreu, quedi en aquesta mirada, atenta, respectuosa, humana, solidària -d'un temps en què solidaritat volia dir alguna cosa, no qualsevol cosa... Tots recordem en Cesc com el mestre del dibuix concís i precís, com l'home defensor de totes les causes que valen la pena de ser defensades, ciutadà polític d'abans de la correció política. Aquest Llibre de les expressions projectat per un artista que sempre va tenir el tinter ple de les expressions adients ens recorda que Cesc va ser això perquè va ser capaç de retratar un home cagant sense fer-li perdre una unça de dignitat.


[En Cesc. La força del traç, Viena edicions, Barcelona, 2007]